El CE Montaura va ser fundat a Mancor l’any 1945, fent referencia el seu nom a un indret geogràfic molt característic d’aquesta població. Disputà el seu primer partit el 14 de setembre, un amistós a Inca, guanyant al Campanetense per 3 a 2.



Mentrestant, es transformava una finca administrada pels marmessors de l’Obra Pia Sebastià Mateu de Turixant en terreny de joc. Fou inagurat el 14 d’octubre del mateix 1945, jugant un partit contra el Binissalem. Els locals guanyaren per 6 a 1. El camp rebé el nom de Turixant, en memoria de la familia propietaria del terreny. El club es federà oficialment el març de l’any següent, participant per primera vegada en competició oficial la temporada 1946/47, en la que disputà el Campionat de Tercera Regional. Els resultats esportius no foren en principi massa bons, però poc a poc l’equip anà agafant la forma. En els mesos de maig i juny de 1947, en el darrer tram de la temporada, va prendre part en altra competició oficial, la Lliga Mallorca de Tercera Regional, proclamant-se campió de grup, el primer èxit esportiu de la seva història. Els altres conjunts eren el Agrario de Sa Pobla, Aviació de Pollença, Campanetense, Sallista d’Inca i Xílvar.


La temporada següent el Montaura tornà prendre part altra vegada en el Campionat de Tercera Regional. Els equips particpants havien estat enquadrats en dos grups, Palma i Pobles. En el grup Pobles, el campió fou el Sallista, quedant situat el Montaura a la coa, juntament amb el Consell. A continuació d’aquesta temporada hi hagué un llarg periode d’inactivitat. En aquest temps, el camp de Turixant va ser altra vegada lleurat i destinat al correu de cereals.


A principis de 1952, la secció local del Frente de Juventudes, organització vinculada al règim polític, tornà reorganitzar el CE Montaura. Durant els mesos d’abril a juny, es va prendre part en un torneig organitzat per la Delegació del Frente de Juventudes d’Inca, en el que hi estaven inscrits varis equips del la comarca. Tots els partits es jugaren fora de Mancor, perquè Turixant estava sembrat. El terreny de joc no està en condicions fins a finals de juny, quan per les festes de Sant Joan es jugà el partit de Festes Patronals.


Àguiles era la secció juvenil d’Acció Católica, una organització que en aquella època tenia gran implantació a Mallorcan i que estava vinculada a l’esglèsia. Durant la temporada 1952/53 el Montaura va prendre part en un torneig patrocinat per Àguiles, sense dependencia de la Federació Balear de futbol. Els equips participants, que representaven a les seccions juvenils de diferents poblacions, jugaren una fase previa pel mètode de lliga repartits en tres grups, un de pobles i altres dos de Palma. El Montaura quedà campió del grup pobles, mentre que els campions de Palma foren el Sant Jordi i el Luna Park. Aquest darrer superà als seus rivals palmesans i disputà la final al Montaura en un partit que es disputà a Cala Ratjada el 19 de juliol. El Montaura guanyà al Luna Park per 3 a 1, sumant així al títol de campió del grup pobles altre de campió de la diócesis. Quan l’equip tornà a Mancor, a altes hores de la nit, la benvinguda fou apoteòssica.


La temporada següent, la 53/54, el Montaura participà en el Campionat de Tercera Regional, amb resultats discrets. En la següent, i com a conseqüència d'uns greus incidents a Turixant en un partit contra el Murer, el Comité decretà diverses sancions, entre les que es trobaven multes, tancament del camp i suspensions a perpetuitat. Això provocà la desaparició del club, en qual no es tornà reformar fins 12 anys després, el 1967.


A principis de 1967 va tenir lloc una reunió en el Cinema Parroquial, promoguda pel batle Joan Moranta, i es decidí reformar el Montaura per a que prengués part en competicions oficials. Degut a que la temporada ja estava avançada, no es va poder disputar la lliga, però sí la Copa President. No tots els jugadors eren de Mancor, ja que a la plantilla se li sumaren alguns de Selva, població que no disposava en aquell moment d'equip federat.


En les temporades posteriors la trajectòria esportiva del Montaura es va moure entre segona i tercera regional, habitualment en classificacions que no passaven de discretes. Per a la temporada 1970/71 es federà per primera vegada un equip juvenil i per a la següent un infantil. També es formà un equip femení que no va poder participar en cap competició oficial per falta d'equips interessats en prendre-hi part.


Aquesta nova etapa acaba el 1978, quan el primer equip del Montaura torna desaparèixer, en aquesta ocassió per causa d'uns incidents a Turixant jugant contra el Sallista, que provocaren importants sancions econòmiques i suspensions. El 1980 també es va disoldre el juvenil, així que el club quedà inactiu altra vegada durant uns anys.


La reorganització arribà el 1988, després de 8 anys sense futbol a Mancor, fet que coincidí amb una remodelació del camp de futbol, a on es feren diverses obres de millora.


En la primera temporada, la 88/89, es quedà campió de grup de Tercera Regional i s'ascendí. Tres anys després, en la primavera de 1992, s'aconseguia l'ascens a Primera Regional, si bé la categoria es va perdre a finals de la temporada següent. Mentrestant, any a any s'impulsava el futbol base formant equips en diferents categories. En la temporada 1994/95, novament a Primera Regional, s'aconseguí la que fins aquell moment era la millor classificació en la història del club, el sisè lloc.


A pesar de tots aquests èxits, el Montaura encara estava lluny de tocar sostre. A finals de la temporada 1995/96 s'ascendí a Preferent, després de quedar en segona posició en el Campionat de Primera Regional, per darrera del Vilafranca.


En aquesta categoria es va estar les següents temporades, obtenint habitualment classificacions discretes. A l'acabament de la Lliga de la temporada 1999/2000, el Montaura ocupava el lloc 9, i en principi no tenia el dret a disputar la fase d'ascens a Tercera Divisió. Finalment hi participà perquè es produiren renúncies i que un club que estava per davant, el Ferrioler B, no la podia tampoc jugar per tenir el conjunt principal a categoria superior. La fase d'ascens es jugava pel sistema de lligueta, estan el Montaura en el grup 1, juntament amb el Ferreries, Calvià i La Unió. Davant la sorpresa general, el Montaura superà a tots ells, guanyant els 6 partits i així es guanyà el dreta estar la temporada següent entre els millors conjunts de les Balears. Si 50 anys abans algú hagués fet la predicció de que algun dia jugarien a Tercera, compartint categoria amb el Constància, ningú s'ho hagués cregut.


En el Campionat de Lliga de Tercera, a pesar de realitzar una bona primera volta, una sèrie de mals resultats en la segona fase de la competició el conduiren a la coa de la classificació. Finalment es quedà en el lloc 19, amb 38 punts, superant únicament al Pollença, cosa que significava el descens a Preferent.


La pèrdua de la categoria es traduí amb una desbandada quasi total de la plantilla, ja que la major part dels jugadors, que no eren de Mancor, no renovaren compromís.


Aquest moment significà l'entrada en una època de crisi que s'ha arrossegat vàries temporades, fins aquest moment. El Montaura no ha aconseguit encara aixecar el cap i ara mateix el seu primer equip es troba en Tercera Regional. Turixant espera veure millors, per ventura amb l'equip no tan amunt com l'any 1999, però també és cert que el Montaura, pel seu historial i solera, no es mereix estar en la categoria més inferior del futbol balear.

Escrit per Tomeu Celia.